El principi del final

I semblava que fos ahir que vaig arribar a una ciutat nova plena de neu i gel, amb un fred que t'impedia anar a comprar i una vida al carrer equivalent a la que hi havia a la seu d'UPyD després de les últimes eleccions. Resulta que ja som a finals d'Abril, i aquí celebren el Vappu, que consisteix en una espècie de Festa Major "light" pel que m'han explicat. El dia 30 d'Abril i durant tota la setmana prèvia es realitzen actes i festes vàries, algunes de les quals exigeixen vestuari, i el dia 1 de Maig tothom va a fer un pícnic al turó de la ciutat. Ho celebrarem com puguem, ja que el Dijous tinc un examen i el Divendres arriben la meva mare i la meva germana a veure'm uns dies. 

Resulta que aquest últim mes fa pinta a ocupat, ja que he de fer tots els tràmits per a poder tornar bé. He de recuperar els diners de diferents dipòsits que he hagut de fer mentre era aquí, com ara el de la bicicleta, el pis, vendre algun material que no m'emportaré, i demanar papers de la universitat que he d'entregar quan arribi. Ja tinc el vol, el dia 29 de Maig volo a Catalunya. També he de fer dos últims exàmens el dia 25 de Maig, i un aquest Dimecres que pinta fàcil. Pel que fa a l'oci, volia anar a fer alguna ruta amb canoa, caminar per aquí ara que la neu quasi ha marxat i el paisatge és espectacular, escalar una mica més a la roca natural, i potser viatjar una mica si l'estudi m'ho permet. La gent ja marxa, alguns marxen aquesta setmana, i d'altres van a viatjar abans de tornar cap als respectius països.

Feta la introducció a mode de futur, aquests últims dies vam fer una caminada nocturna organitzada per un noi que és aficionat al "trail", i que corria sovint per aquí de manera que es coneixia els camins.

El grup en qüestió.

Vam començar a les vuit del vespre i sobre dos quarts de dotze ja havíem acabat, tot fent uns quinze quilòmetres pel mig de les pistes d'esquí, llacs, i boscos ben bonics. 

També es va realitzar una Copa de Futbol, que va organitzar l'associació d'estudiants d'intercanvi al camp del costat de la universitat. Tot plegat divertit, quan ens van eliminar, aviat, em vaig dedicar a arbitrar i casualment vaig arbitrar la final que va guanyar un equip d'alemanys i americans.

En el primer partit que vam perdre.

En el segon, que també vam perdre.

Ja per acabar, el fotògraf amb el que vaig anar a escalar m'ha passat les fotos d'aquell dia. En poso algunes.

Sort d'aquest home que em va ensenyar alguns blocs i vam compartir intents. 

El fotògraf és un artista. 

Un llançament curiós de protegir amb la neu al voltant.

El més difícil era començar a escalar amb els peus de gat secs, ja que la neu encara ho envoltava tot.