La Primavera

Bé, potser és exagerat dir-li primavera al que podem veure cada dia en despertar. Es fa de dia molt d'hora, a com a mínim a dos quarts de sis del matí ja hi ha llum i fins les onze de la nit no arriba la foscor total. Això és un problema evident per dormir, ja que cada matí a les sis em desperto inevitablement i costa una mica tornar a dormir fins l'hora de llevar-se.

La setmana va començar amb la visita de la meva germana i la meva mare a la ciutat durant cinc dies. De fet, van arribar a finals de la setmana passada. Entre les coses que vam poder fer per aquí, destaca la visita a l'església de Petäjävesi, a l'Oest de Jyväskyla, un edifici luterà que va ser construït entre el 1763 i el 1765, actualment patrimoni de la UNESCO. A més, vam anar al parc natural de Leivonmäki, al sud, i vam realitzar dos sopars amb gent que ha viscut o viu aquí, un amb la família finesa i un amb un grup d'amics també d'intercanvi. Per últim, vam visitar el centre ciutat, botigues de teles i records de Finlàndia, o els llacs que envolten la ciutat. 

El sopar amb els amics.

Parc Natural de Levionmäki.

Església de Petäjävesi.

El Dijous, un cop la meva mare i la meva germana ja havien marxat cap a Catalunya, ens vam reunir un grup d'amics per a veure la XX Diada, és a dir, l'actuació castellera organitzada per la colla de la que formo part, els Arreplegats de la Zona Universitària. La majoria dels amics que la vam seguir érem els mateixos que durant tot el semestre hem anat fent tallers i pràctiques de castells. L'actuació, la millor de la història, els va agradar i fins i tot cridaven i aplaudien quan veien les aletes o intuïen que es descarregava qualsevol castell.

El grup en qüestió.

La TV improvisada.

Arribats ja al cap de setmana, en concret el Dissabte, la tutora, la Veera, va proposar que anéssim uns quants a fer una excursió en canoa o caiac. Vam escollir canoa, i vam fer una petita travessa pel llac, travessant pel riu fins al llac veí on feia menys vent, i arribant a un riu que anava fins al mig de la ciutat fins la presa. Després vam tornar amb el vent en contra, cosa que va portar algun problema alhora de dirigir la canoa al moll. Molt bonic i molt autèntic. 

El conjunt de canoes disponibles.

Feia un dia gris però tot i així el paisatge era impressionant.

El grup sencer en una parada tècnica.

Davant la caseta de lloguer.

I avui, per acabar la setmana i començar la temporada d'estudi que em queda fins a acabar del tot la feina, la família fines m'ha dut a un parc nacional que queda a una hora mitja al Nord de la ciutat, de nom Pyhä-Häkki. Hem fet una excursió pel parc fins a un petit moll que tenia un foc a terra i unes taules, on hem menjat alguna cosa per continuar caminant fins al pàrquing altre cop. El bosc era espectacular i dens, totalment impecable i ben cuidat, i la passejada ha estat molt tranquil·la i agradable, tot passejant els dos gossos que es morien de ganes per córrer i jugar. 

El bosc era dens, com un exèrcit d'arbres que no volien que passéssim.

També hi havia trams d'aiguamolls amb passarel·les que permetien el pas.

Els gossos eren un més del grup, també tenien pícnic.

Estava ple de granotes.