Leivonmäki

Ja quasi podríem dir que no fa fred a Jyväskylä. Hi ha poca neu al carrer, gens de neu a la carretera, ja es pot sentir el soroll dels pneumàtics de claus quan els cotxes passen per l'asfalt. Les teulades es veuen de color marró fosc, el bosc té terra i fusta al sòl, però encara es pot trobar una mica de neu dura a les zones verdes on no hi passa ningú. Tot i això, la temperatura ronda constantment els cinc graus positius, i durant la nit encara baixa fins als cinc o set graus negatius. La vida, com al mig de l'hivern, continua sense immutar-se. 

En la darrera visita d'un amic a la ciutat, la Ceci, vam poder visitar les principals atraccions turístiques de la ciutat, que no us negaré que es visiten en un dia fàcilment si es va a peu. A més, però, vam poder anar fins a un dels nombrosos parcs nacionals que té Finlàndia. El país té 38 parcs nacionals, que cobreixen, si en sumem la superfície, un 2,7% de la seva superfície total. Tots els parcs nacionals estan perfectament cuidats per una empresa privada pagada i controlada per l'estat, tipus RENFE però funcionant i sense personal de seguretat inútil. A més, la informació per internet està detallada a cada parc nacional, es poden comprar mapes de tots aquests parcs des de la mateixa web, i els parcs nacionals són un orgull nacional per a la majoria de la població.

La via del tren que creuo cada dia per anar al centre. Com podeu veure, es veuen els rails, l'hivern ja marxa.

A Finlàndia és comú trobar-se petites cabanes que tenen només una part de sostre per a poder fer foc i cuinar salsitxes. És un dret reconegut per la llei finesa que tothom ha de poder-ho fer a prop de casa seva.

Així doncs, volia anar d'una vegada a un parc nacional dels que tinc a prop de casa, i per internet vam trobar la informació que calia. El problema sorgia quan no hi ha transport públic que ens deixi a menys de 9 km del parc, i en ser un parc molt gran, amb diferents parts escampades, no valia massa la pena fer 9 km per veure una petita part i després fer-ne més per a les diferents parts. Per sort, vam aconseguir convèncer un noi de Lituània que té cotxe aquí, i ell va accedir a venir amb nosaltres al parc. Vam omplir el cotxe per a fer més econòmic el viatge i ens vam plantar a la població de Leivonmäki en aproximadament una hora de camí. Des d'allà ja havíem mirat com descobrir el màxim de zones del parc, i un recorregut de 5,5 km ens va dur a través dels boscos, penínsules, illes, i platges que envolten el poble. Realment molt bonic i ben conservat.

Arbres alts i neu dura.

Alts, alts...

La convidada en plena acció.

Un altre lloc per a fer foc que hi havia al bell mig del parc, i que estava just al costat de la platja.

Quan pugui posaré fotos de Turku, ciutat de la costa oest que he visitat els darrers dies de Setmana Santa, i intentaré anar a Estocolm si trobo algun bitllet barat. Per ara toca estudiar altre vegada, continuar amb els cursos que he d'acabar i intentar descobrir alguna cosa més d'aquí.