No se hace camino al andar

El concepte fred té una dimensió diferent aquí, a Jyväskylä, a la Finlàndia central. Uns fantàstics -8ºC em, donaven la benvinguda a la nova casa, però l'endemà, uns -15ºC a les vuit del matí em rebien mentre sortia de casa per anar a comprar per primer cop, i així poder menjar alguna cosa decent també per primer cop des de que vaig sortir de Barcelona. En teoria la temperatura havia de baixar encara més.

Sortir de casa a les vuit del matí no és agradable a Catalunya, però tampoc ho és aquí, ja que la blancor de la neu fa que tot sembli igual i el fred t'obliga a no parar massa per mirar on ets. Així doncs, a dos quarts de nou era davant de dos supermercats gegants a un quilòmetre i mig de casa. Hi havia arribat bé i tot semblava indicar que compraria amb èxit. Un cop a dins del més gran, de marca Prisma, la meva sorpresa és veure que allò és un hipermercat de debò, i que quan ens diuen que tenen varietat, és que tenen varietat. En aquella nau hi havia de tot, des d'esquís de fons a regadores electròniques, passant per tot tipus de material de muntanya, menjar, i encara que sembli irònic, congelats.

Per molt que em perdi, caminar per aquí no deixa de ser agradable

Disposat a omplir el rebost, vaig carregar la motxilla, i dues bosses de plàstic que pesaven força cadascuna, amb la intenció de patir tot caminant cap a casa, però no haver de fer una compra tant gran cap més dia. El resultat és que em vaig perdre terriblement, i enlloc d'anar en direcció a la petita muntanya on hi ha el meu edifici, vaig anar en direcció al Nord, arribant a travessar una autopista i caminant una hora extra per arribar a casa, no abans de preguntar a una dona si em podia indicar el camí. El tema preguntes el tenen molt solucionat aquí, et contesten molt bé i t'indiquen de meravella sempre i quan t'entenguin. Si no pronuncies el nom del barri o casa correctament, fan cara de no entendre res, i et diuen amablement que no et poden ajudar. Finalment, vaig arribar a casa, ja a -18ºC,  nevant lleugerament, ben cansat i amb un constipat que durarà dies.

Era llavors el torn d'anar al centre de la ciutat. Jyväskylä té més de cent mil habitants, i no ho sembla pas. El centre ciutat són unes quantes illes d'edificis que semblen Plaça Catalunya dins d'una ciutat com Vilafranca. Al voltant d'aquest centre ciutat hi ha la universitat, nombrosos edificis públics, i tots els barris residencials de cases de dues plantes com si fos una típica pel·lícula americana. Per anar-hi, he de caminar uns quaranta minuts per un paratge prou bonic, ple de parcs nevats, travessant una via del tren, i camins enmig del bosc. Un cop al centre, amb un fred del dimoni, ens van ensenyar els principals llocs d'interès per a nosaltres, les botigues de segona mà per a comprar una bicicleta, i altres negocis interessants per als estudiants.

De tornada va passar el que em temia. En primer lloc, quan sortia del centre procurant no patinar amb el gel permanent del carrer, un camió em va ruixar amb neu pols/merda en passa molt prop meu i molt ràpid. I en segon lloc unes àvies em van passar pel costat a velocitat alta, mentre jo patia per la meva integritat física mentre caminava. Elles duien el carro de la compra i anaven amb sabates d'estar per casa, però sospito que porten soles de contacte o claus a la sola. El fet és, que mentre intentava no caure a terra, em vaig perdre altre cop  vaig anar a parar una autopista que no em sonava. Desprès de travessar-la i patir per la falta de llum, ja que a les tres és fosc, vaig aconseguir trobar casa meva al cap d'una hora i mitja.

Avui és la festa nacional de Finlàndia, i aquí no es mou res ni ningú. Ens hem de trobar uns quants estudiants a un barri del Nord, que ja pateixo per trobar, i que em suposarà una altre hora caminant sota el fred, però aquest cop m'acompanya una noia del País Basc que viu a l'apartament del costat o sigui que serà més difícil perdre'm espero.

El carrer que surt del centre, i va a al meu barri, Myjarviï