Getting warmer...

No és una broma. Per primer cop des de que sóc aquí, puc sortir al carrer sense sentir-me una ceba. Amb dues capes interiors i una jaqueta ja n'hi ha prou per aguantar els miserables -3ºC que tenim durant aquests dies, amb puntes de 0ºC. Els carrers, encara blancs si els cotxes no hi han passat massa, es converteixen en fangars i bassals d'aigua, on anar en bicicleta es converteix en un Dakar a la finlandesa i sense subministraments durant el viatge. La neu primavera dificulta molt la direcció de la bicicleta, i a vegades pots acabar a terra o contra alguna persona que en direcció contrària es pregunta què fa un estranger conduint per la vorera de manera semblant a un avió teledirigit controlat per un novell. Quan gela o passa la màquina llevaneus, el terra queda clar i llis facilitant molt la conducció, però també l'aterratge brusc en cas d'accident. 

Viatjant amunt i avall per la ciutat, mentre em perdo expressament pels carrerons gelats, evitant les autopistes i les avingudes de dos carrils, he vist un riu que incomprensiblement no estava gelat. La foto des del pont que el travessa era obligatòria i quasi em cau un guant a dins de l'aigua. Els llacs ja estan ben gelats i d'aquí no massa col·locaran una pista de patinatge al mig d'un d'ells, garantint que no es trenqui mentre patines alegrement. Avui ho he provat amb la bicicleta, que el bon xicot de les bicicletes m'ha dut a primera hora ja reparada, i no s'ha trencat pas. Demà ho provo amb algú més per assegurar.

El riu no gelat, i el magnífic bosc que l'envolta. He trobat un camí per perdre'm més encara!

Ahir també vaig començar el curs de finès, el "Survival Finnish", que consisteix en cinc setmanes per aprendre les coses bàsiques que l'idioma pot suposar en la meva vida diària. Dir hola, adéu ( "hei" i "hei hei" ), gràcies ( "kiitos" ) i altes  coses interessants com ara "Ets molt mesell", "Tens magnesi?", "Quan val?", o "Ho sento, no fumo". La gent finesa són bastant secs, no saluden pel carrer, i són capaços d'actuar sense obrir boca per molta relació que tinguin amb tu. Avui al vespre m'he barallat amb el pany de la porta tot intentant obrir-la, i al cap de deu minuts infructuosos una dona jove ha vingut, ha obviat completament la meva presència i la meva frase "It's not openning but I don't know why!", i ha obert la porta amb la seva clau fent servir el pany de debò, i no el forat del cargol que aguanta el pany i que jo havia estat provant tota l'estona. A part de sentir-me inútil, he pensat que són antipàtics amb ganes. 

Aquí la educació universitària funciona de meravella. Les assignatures no són obligatòries i no duren cinc mesos inútils, en que el professor et llegeix un Power Point i tu apuntes el que hi posa sense entendre-ho massa. Aquí les classes són pràctiques només, i si es tracta de llegir un llibre o uns apunts, et diuen quin llibre directament i tu tens tot el semestre per triar el dia d'examen, un per mes, de manera que el faràs quan estiguis preparat. Les pràctiques són pràctiques, i els treballs han de tenir un mínim de rigor, i no només una bona introducció com a l'INEFC ( és l'únic que es llegeixen la majoria de professors ). La biblioteca és com tot Vilobí sencer, amb més ordinadors que la botiga FNAC a tot Catalunya, i un servei que fa goig, i que no et respon "Busca'l tu" quan li demanes un llibre que no trobes. Trobo que les bibliotecàries que he trobat a la meva vida podrien venir aquí a fer un curs de millora, i en màniga curta. 

Intentarem esquiar aquesta setmana, potser cuinar alguna cosa per al sopar internacional, i continuar intentant fer entendre on és el meu petit país quan em pregunten d'on vinc. I potser ajudo a una finesa a fer un taller de castells, o "human towers" com els hi he d'explicar aquí. 

El sol es va deixar veure mentre marxava, i per fi una vista digne de foto!

Les vistes des de la classe de finès, amb el llac i el meu barri al fons! ( 15.30 h. )

Els companys de pis i jo. La meva cara es deu al desconeixement sobre el funcionament de la càmera, i la meva poca fe totalment injustificada en el seu temporitzador. Christoph i Richard, belga i alemany respectivament.