Entre neu i nacionalitats

Com potser recordareu, havia d'anar a un dinar, o trobada, a casa una noia finlandesa que ens ajuda a moure'ns per la zona. La zona en qüestió és al sud-est de la Xina popular, ja que el barri queda a una hora caminant de casa. No sé exactament la temperatura, però segurament entre els -12ºC i els -15ºC durant una magnífica hora, sense ironia, enmig de boscos, camins de muntanya i algunes cases semblants al que entenem com a masia, però adaptades a la neu i al fred. 

El dinar era multicultural, i això no és cap vídeo verd, és a dir, hi havia gent de tot arreu. Jo vaig decidir que diria sempre Catalunya quan em preguntessin per la meva procedència, en part perquè em ve de gust, i en part perquè és aquesta la cultura que els hi puc mostrar, i no l'espanyola. Al principi la gent preguntava però ara ja quasi ho entenen o ho fan veure. El dinar va estar molt bé, sopa de salmó, pastes d'arròs, i "quark" o iogurt espès amb fruits secs. Aquest va ser el menú, molt bo, fins que van portar un producte casualment familiar, i a més a més, calent. El vi negre bullit és una manera d'escalfar-se i alhora tastar alguna cosa diferent a les infusions i el cafè, però per mi allò era un crim. Sort que era Don Simon, i vulguis que no, fa menys mal veure un vi així escalfat i maltractat. Me'l vaig beure sí, però pensant molt fort en que allò estava mal fet.

I avui, per fi, ha estat el gran dia. El dia en que he aconseguit llogar una bicicleta per als següent cinc mesos, amb tots els seus accessoris; pneumàtics de neu, frens als pedals i no a les rodes, estructura resistent i forta respecte a les habituals glaçades. Ara ja em puc desplaçar millor sense caminar més hores que en el Camino de Santiago, o sigui que podré descobrir coses noves, com ara un rocòdrom que hi ha a l'altre punta de la ciutat. 

La bici, l'equipament, i jo. Les ulleres són necessàries del tot.

També hem vist la universitat, amb unes instal·lacions molt bones, molt grans i molt nevades. Els llacs hi toquen al costat, i a l'estiu ve a ser com un Calafell Platja al costat de la UB Diagonal. A l'hivern és com un Vaquèira al mig de la UAB. Ara ja només queda arreglar el tema d'assignatures, ja que cap de les que ofereixen aquí correspon amb les que he de fer a Barcelona. Veient els coordinadors d'aquí, els que t'han d'ajudar, et sents tranquil, i penso amb els que ens ajuden allà a l'INEFC, quasi que rient i plorant alhora. Finlàndia és el país menys corrupte d'Europa. Si t'enganxen copiant pots acabar fora de la universitat al cap d'una setmana, i la paraula polític els mereix molt respecte. Quan ens han dit això, la noia del País Basc i jo quasi ens aixequem i aplaudim efusivament, però hem pensat que no calia fer-nos notar tant, esperarem a que vingui Salvados aquí. Estan contents del sistema i creuen que ells hi tenen una certa influència alhora de votar, cosa que els facilita la vida. Totes les lleis que hi ha són acceptades pels ciutadans, ja que ells són els que les han volgut incorporar al sistema. Exceptuant algunes normatives locals, no els agrada que algú pugui dir que es saltarà la llei perquè sí, sense cap motiu important, i la majoria d'ells respecten totalment la legislació.

La pròxima parada sembla ser fer una sauna i banyar-se al llac, així com rentar la roba i buscar alguna manera de viatjar a través del país. Tot ho farem, espero.

La vista des del restaurant universitari. Els llums són un reflex, els llacs davant i el segon campus a l'altre banda del riu