Bé deu ser diferent no?

Doncs no. Les festes aquí, o almenys la que jo he vist, són com allà. Vestits elegants, begudes cares, música semblant durant les sis hores que obre la discoteca, i en alguns casos destruint clàssics del rock que em feien tremolar les orelles. Però va estar bé per ser la primera i estar envoltat dels companys d'aquí.

Doncs això, la única foto que he trobat! La noia que s'amaga és la del País Basc, que no volia sortir a la foto i la van enganxar!

Òbviament, no pots comprar massa beguda si vols sobreviure econòmicament més d'una setmana, i cal dir que als finesos sembla que els hi encanta la festa, a jutjar per l'ambient i l'entrada que hi havia. Això sí, res de borratxos pel carrer o a dins la discoteca, i prohibit beure massa. 

El pont que travessa el campus universitari. A l'altre banda li diuen Mòrdor per que queda allunyat. No han vist les torres de La Caixa a Maria Cristina, allò sí que sembla Mòrdor.

A part d'això, la família finesa que m'havia de contactar ho va fer, aparcant una mica més avall d'on visc. En sortir vaig veure una dona al costat d'un toterreny molt nou, i em vaig suposar que era la família que m'esperava. Efectivament, la Piia, que és la mare de la família i treballa en un supermercat de la ciutat, en Marko, que és el pare i que treballa fent eines de visió per l'exèrcit finès, i la seva filla, de la qual no recordo el nom, però que era la peça que acabava de conformar una família molt maca. Tenien també dos gossos molt divertits i un gat. Viatjant en cotxe em van dur per tota la ciutat, a veure les pistes d'esquí de les afores, on segur que aniré algun dia a provar l'snowboard i també l'esquí nòrdic, els ponts de la ciutat, els miradors, i finalment, casa seva, a una població que situada a uns setze quilòmetres anomenada Muurame. L'home està enamorat de la conducció, les motos, i les màquines, i això es notava alhora de conduir per la neu i el gel, mentre que em sabia recitar els pilots catalans i espanyols que participaven al Dakar i al campionat de motociclisme. En general una bona experiència que espero que segueixi aviat ja que em em van prometre que em durien a un partit d'hoquei gel i en tinc moltes ganes.

Avui, que és Diumenge aquí i a tot el món, m'he dedicat a endreçar alguna cosa, ja que amb tanta peça de roba que ens posem i ens traiem no hi ha qui mantingui l'ordre. Ahir plovia a -6ºC i avui neva a -13ºC i per tant, els carrers estan completament gelats, igual que el meu Buff empapat amb la respiració i que ara esta encartronat perdent la seva funció primordial. Anar en bicicleta és una aventura, i ja he fet un parell de "trompos" com si fos un quillo amb una 49cc. A més, he punxat la roda i el noi que repara les bicicletes ha de venir demà espero a reparar-la abans que hagi de fer viatges a la universitat. Resulta que no tinc masses classes i per tant puc viatjar, segurament cap al Nord, a Oulu o Rovaniemi. Ara em falta trobar un bitllet econòmic i algú que m'acompanyi tot i que això últim no és essencial. Finalment, he aconseguit anar al rocòdrom avui, el Boulderpaja, desprès de pedalejar durant uns quaranta minuts juntament amb un americà que es diu Daniel i que havia escalat una mica al seu país.

Resulta que és un boulder petit, amb molts blocs avui a causa d'una recent competició, i força dur també. No hi havia molta gent forta, però un parell de nois rossos, prims i alts eren una espècie de màquines d'escalada, fent tots els blocs mentre jo m'ho mirava. Tenen un campus petitó, unes anelles, i una placa per escalar amb corda vies fàcils i ensenyar a assegurar. He fet uns quants blocs, i desprès m'he dedicat a provar els durs sense massa èxit, ja que aquí escalen diferent, sense regletes ni forats, més aviat utilitzant les cantonades, volums, i grans preses romes que abracen. Espero que canviïn els blocs i posin algun bidit, a més de més preses per a fer alguna via divertida.

Un dels plafons on escalen, i algunes vegades surten per dalt. Les noies que hi havia escalaven molt i molt fort, amb una esquena el doble que la meva.

Ah, com a anècdota divertida, a part de la meva caiguda en bicicleta, el meu company de pis s'ha deixat les claus de l'habitació a dins d'aquesta ( sí, cada habitació té una clau ), i perquè un home vingués un Diumenge a les dues del migdia i obrís la porta amb molta tranquil·litat i una clau, el xicot ha hagut de pagar 35 €. Lliçó número u perquè no ho faci jo el següent cop. Demà més fred, diuen -20ºC altre cop!