Els temps va passant, i ja som a cinc de Març, quasi ja es deu poder notar la primavera al Penedès, i ja no cal dur tantes jaquetes quan s'escala a Montserrat o Siurana. Fer uns vins a fora la terrassa ja deu ser possible sense patir, a fora la Moderna ja s'hi deu acumular més gent que no pas durant els mesos d'hivern, i les vinyes deuen mostrar tímidament el seu color verd en forma de petits brots. El temps deu millorar, i les tempestes d'estiu poden errar d'estació de l'any i arribar per sorpresa. Però jo no sóc a Catalunya, ni al Penedès es clar, sóc a la Finlàndia central, al Nord, i aquí aquests grans canvis es noten, però es noten menys, junt amb d'altres que aquesta setmana s'han deixat veure.
- El gran enigma del carril bici. Resulta que aquí, com a qualsevol país civilitzat i que es preocupa perquè la gent pugui anar en bicicleta sense problemes, hi ha carrils bici. El problema és que jo no els havia vist fins fa un parell de dies. El que havia notat, és que la gent et mira malament si vas per la part esquerra de la "vorera" gelada, i que alguns vianants fins i tot em deien alguna cosa quan hi passava per l'esquerra. Ara entenc, que sota la neu i el gel, hi ha les línies pintades del carril bici, i que allà imperen les mateixes normes que en la circulació normal de vehicles. A Barcelona ja m'haguessin multat de seguida per incívic i mal ciutadà.
- La llum. La llum de la bicicleta és obligatòria aquí, i més de nit. T'han de veure i te'n han d'encarregat. El fet és que fa uns dies, al vespre, quan tornava cap a casa, la policia em va parar i em va dir que no portava llum, demanant explicacions. Vaig dir-los que tenia el frontal a la motxilla, i em van dir que mel posés davant seu. Mentre ho feia em van dir que si no funcionava o no el tenia, m'acompanyaven a casa perquè era perillós anar sense llum. No em multaven no, solucionaven el problema. Tenim un altre candidat per a ser el destí d'ERASMUS dels agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Ara ja m'he comprat un llum de debò.
- Tinc gespa. I no, no m'he plantat res al cap, no he fet "el canvi" amb 23 anys, ni he fet un hort urbà, que està tant de moda (n'he vist, d'horts urbans, a llocs que no són urbans, i per tant, què són? Horts de camp o de balcó? Tonteries? Ganes de ser torracollons? Qui sap, ho enviarem a la NASA o la Creu Roja aviam què en diuen...). Resulta que davant de casa meva hi ha un espai verd, amb gespa verda! No tot és neu i gel! Cal dir que de moment n'he vist un pam, no més, i que semblava d'un verd tipus diputat d'ICV, és a dir, indecís, de no saber si ser verd i destacar enmig de la neu, o quedar-se pàl·lid i abaixar el cap abans no pilli per algun motiu. Parlo de la gespa, no del diputat eh, que aquests destaquen per tenir les idees clares i defensar molt fort allò que pensen. Estic segur que quan ho descobreixin ho faran, suposo, algun dia, dins d'un estat federal i totes aquestes tonteries de conte de fades. Estic pensant de fer un dia de camp, i menjar unes salsitxes en aquest pam de gespa, en pantalons curts i barret de palla, però de moment no he trobat cap barret i això m'ha fet tirar endarrere. Esperaré a que es reprodueixi una mica més.
- L'aiguaneu és llucifer, i es que últimament, el temps no té res clar, tornant al símil amb el diputat d'ICV. Ni neva ni plou. Al matí en general neva, durant tota la nit ho ha fet intensament, quedant la neu al carrer de manera abundant i emblanquinant tot el paisatge. Durant les primeres hores del dia, amb la mínima calor que el sol pot aportar darrere els núvols, aquesta neu que cau es transforma en pluja, i la neu que ja hi ha al carrer es barreja amb aquesta, fent una pasta de neu mullada, junt amb terra del carrer i pedres que havien estat escampades per a minvar les patinades sobre el gel. Anar en bicicleta s'assembla a fer el tour de França al Sàhara, i caminar vol dir mullar-se totes les sabates i els mitjons en dues passes. Per si fos poc, si fa menys fred, aquesta aigua neu es transforma en aigua, i tot està ple de bassals que poden ser una trampa mortal per als teus peus si et distreus mentre penses quin tanga et posaràs demà passat. Per acabar de tocar la pera, si per casualitat un dia fa fred debò, menys de quatre graus sota zero, tota aquesta aigua i neu mullada es transforma en gel, però no en un gel llis i pla, sinó en un gel que fa formes de passes i traces de bicicleta, tot semblant al campionat del món de trial indoor. Tota una aventura que espero que es solucioni amb més fred o calor total.
- El bus. He descobert que aquí hi ha dos tipus de persones segons la seva simpatia. La gent finesa antipàtica, i la gent finesa molt antipàtica. La situació comença quan pujo al bus amb la bicicleta, i pago els 3,30 € corresponents. En canviar de bus, i agafar-ne un altre que feia la connexió a on jo volia anar, el bus no va arrancar. Al cap d'uns minuts, vaig aixecar el cap curiós sobre el retard evident que es presentava, i tots els passatgers em miraven a mi. El conductor mirava per mirall fixament, i al final no vaig poder evitar un alt i fort "Què?". El gest del conductor, simulant diners a la mà, em va fer anar a preguntar, i mitjançant gestos, ja que el conductor devia tenir les genives sensibles, vaig entendre que havia de pagar 1,20 € més per la bicicleta en qualsevol segon viatge que feia dins la ciutat. Vaig pagar, amb les meves reserves sobre la mare del que va fer aquesta tarifa tant estranya, i punt, però em vaig sentir observat durant tot el viatge. Tot i això, el transport públic funciona prou bé, i com a mínim aquí no donen pel cul amb el Mobile World Congress, que pot donar molts diners a la ciutat, però també el deuen saber fer sense fer canviar els hàbits de mig món, dic jo, i tot perquè quatre directius amb vestit no hagin de caminar més de cinc metres per entrar al collons de Fira, que l'aplicació que els hi compta quantes calories gasten per cada escala que pugen no els hi pot comptar distàncies tant llargues. Cagomlap...
A part d'aquestes cinc coses curioses, he de dir que he obtingut el meu, i possiblement únic, títol de finès, ja que vaig passar l'examen d'idioma i ara tinc el títol de "finès de supervivència". Demà aniré a veure un partit d'hoquei gel amb la família finesa, aviam què tal el nou esport, i ara em tocaria estudiar si el cos m'ho permet...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada