Ja portàvem dies i setmanes on només es veia neu, tant a terra com caient del cel, i gel en abundància. Fa ja algunes setmanes que les temperatures no baixen de deu sota zero, i això ajuda a la vida diària, però encara la neu fa acte de presència de tant en tant.
 |
| En un dia clar, em semblava que era a Òdena i no a Finlàndia. |
La família finesa em va proposar anar a veure un partit d'hoquei gel, i vaig acceptar ràpidament. L'equip de la ciutat està a la lliga oficial del país i l'ha guanyada diverses vegades, generant molta afició i molt ambient a dins de l'estadi. En entrar, hi havien multitud de sorteigs referents a samarretes de jugadors, moltes parades de menjar, i animació. També em va cridar l'atenció que em registressin a l'entrada força escrupolosament, tot i ser un partit aparentment de poca importància i de caràcter local. El partit no tenia cap valor pel que fa a la classificació, era l'últim de la fase regular i les eliminatòries ja estaven a tocar, de manera que només tenia interès com a partit en sí mateix, sense cap conseqüència pel que fa a un assoliment del títol. Primer els jugadors escalfaven, després la màquina preparava la pista, i al final començava el partit amb anuncis a cada temps mort i animació a cada pausa.
 |
| La sortida dels jugadors |
Així, l'equip de la ciutat va perdre per tres gols a dos, però l'ambient va ser molt bo, sense parar d'animar, i molt diferent als partits de futbol que havia vist a casa. Totalment recomanable si sou a un país del Nord.
 |
| Les vistes d'una pista d'atletisme que he descobert recentment. |
Finalment, després de setmanes esperant-ho i lligar totes les coses, la senyora Montserrat va aparèixer a la ciutat, fent aparició juntament amb un sol espectacular i una setmana de dies sense ni un núvol i temperatures agradables, més calentes que no pas a casa crec. Amb ella vam visitar part de la ciutat tot i que jo tenia un examen, i no podia acompanyar-la algunes vegades, però s'espavila perfectament, o millor, sola, i vam esquiar, escalar, parlar, fer pastissos típics finesos, visitar alguns bars, i en general conviure la vida finesa que la ciutat ens va deixar. També vam participar en algun esdeveniment de tipus lingüístic, que va estar molt bé, i on vam conèixer un noi fenomen que parlava vuit idiomes, entre elles el castellà, i que esperem que arribi a nou amb el català que va començar a aprendre ahir.
 |
| Vistes des de la torre d'observació de la ciutat. |
Aquí podeu veure algunes fotos demostratives del que hem anat fent durant aquests dies...
 |
| La esquiadora valenta... |
 |
| Que s'aixecava ràpidament si queia, cosa que no feia massa sovint... |
 |
| La prova de que érem al mateix lloc i de que ja començo a tenir entrades. |
 |
| La Viera, que ens va acompanyar a esquiar, tot mirant el llac. |
 |
| Vam cuinar en "Joan", un bon salmó que va preferir la sauna al fred del supermercat. |
També cal dir que vaig fer el primer examen aquí a Finlàndia, i en vull destacar la serietat. Ens van cridar d'un en un i ens van donar un sobre tancat amb l'examen a dins. Tot anònim, responíem les preguntes en un full a part marcat per la universitat, i al final, tot ensenyant el document d'identificació, entregàvem l'examen i podíem marxar. Tot amb molt rigor, i molt simpàtic per part dels examinadors. Totalment al contrari que a Catalunya. Ara hauré d'estudiar més per als següents, i esperar les pròximes visites, en concret Dissabte al matí si tot va bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada