divendres, 13 de febrer del 2015

Un premi a la paciència

Ahir vaig tancar la discoteca, ho admeto. Per primer cop des de que sóc aquí vaig fer el mateix que faig a casa, és a dir, sortir a fer una cervesa, i enredar-te com si no hi hagués demà. Deu ser que ja m'estic adaptant del tot. Òbviament, el meu cos ho nota, i ara em costa escriure a velocitat mitjana. 

Per altra banda, ja he començat les classes, però les de debò. A part del curs de finès de supervivència, que em suposarà fer un examen la setmana que ve per descobrir si he aprés alguna cosa o no, també tinc esquí nòrdic, que consisteix en dotze classes pràctiques a l'estació d'esquí. D'aquí tres setmanes començaré l'assignatura de patinatge, i la de gimnàstica artística, que no rítmica, i també he de fer tres exàmens de llibre. Els exàmens de llibre consisteixen, com el seu nom indica, en una sèrie de llibres que el professor et proposa i que tu tries quan i com llegiràs, per a fer l'examen final el dia que tu vulguis durant els cinc mesos que dura el semestre. Això sembla una mica dur de fer, cert, però alhora, et permet estalviar-te les avorrides i pesades classes magistrals amb un professor que llegeix les diapositives, cosa que jo també sé fer sense pagar una matrícula universitària, de manera que jo m'organitzo i jo m'ho treballo per aconseguir-ho. Una cosa que em va sobtar molt dels professors aquí, és que quan entres ells et diuen "Jo sóc aquí gràcies a tu, tu fas que em paguin el sou, i jo sóc aquí per ajudar-te tant com pugui". Tot es pot parlar, i tot es pot acordar amb els professors d'aquí, i no com a l'INEFC de Barcelona, on els professors es pensen que són la versió metropolitana de Felip VI, només posen normes que ells no respecten, i alguns, haurien de fer un ERASMUS a Sibèria per aprendre una mica de què va la vida dels estudiants "normals". Realment, estudiar aquí és un gust, i m'està motivant per estudiar més i millor. Encara em cago més en l'educació de casa quan vaig això. 

Feta la "rajada" habitual de professors de casa, aquesta setmana també vaig pescar en el llac. Des de l'organització, et donaven una peça metàl·lica per fer un forat al gel, i un fil amb un estri de plàstic per pescar algun peix despistat. Ho vam aconseguir, i vam pescar un peixet que vam tornar al llac de seguida. A més, també feien curling improvisat, hoquei sobre la neu, futbol sobre la neu, i balls. He rebut també un paquet enorme de material del meu pare per la futura expedició al Nord que farem d'aquí una setmana, i la meva habitació sembla una versió millorada del Corte Inglés en aspecte de muntanya. 

Ja per acabar, que em marejo si escric massa seguit, aquesta setmana estic aprenent una cosa nova. Em vaig comprar una flauta de segona mà, i vaig aprenent a tocar alguna cançó, que la música no és el meu fort. Aquí, tot es pot comprar de segona mà, i és el paradís de qualsevol català, ja que hi ha el mateix que a una botiga normal, però més barat. Des de calçotets de segona mà, fins a esquís, passant per cables, ordinadors, tasses, flautes, llibres o fins i tot, plantes.

A més, vam patinar sobre el llac, per una pista que la ciutat obre per a fer-ho. Costa més del que sembla, i anar ràpid és un acte d'estupidesa, ja que pots caure i deixar-te les dents fàcilment, i els meus companys de patinatge anaven molt i molt ràpid.

Deixo quatre fotos, i descanso, que anirem a provar l'snowboard i vaig una mica cagat...

Fent el burro a Rovaniemi, ni us podeu imaginar quanta estona van tardar a assecar-se els calçotets...

La postal mentre esquiàvem l'altre dia, la paciència d'esperar va tenir el sol com a premi.




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada