La impossibilitat de ser gandul

Com qui té un bar, aquí cada ciutat té una pista d'esquí. A Jyväskylä, hi ha les pistes d'esquí de Laajavuori, al Nord de la ciutat, on a vegades hem anat uns quants per aprofitar les ofertes que fan en determinats horaris, i alguns dies, per estudiants. Parlo d'esquí de pista, ( no dic alpí perquè d'alpí no en té pas res ), i no us penseu que és un Baquéira a la finlandesa. Quatre pistes fàcils, alguna de més dreta, i un parell de salts i rampes són suficients per a passar una bona tarda per un mòdic preu. Avui, amb la família finesa tant simpàtica que m'acull aquí de tant en tant, hem anat a les pistes d'esquí de la seva ciutat, Muurame, que es diu Riihivuori, i que potser és un pèl més gran que les pistes on he anat fins ara. Dificultats de tot tipus, molta neu, i avui, per fi, una mica de sol que tant trobava a faltar.

Les vistes des de l'estació...

Les pistes, normalment sota els núvols, avui plenes de sol.

A més de l'esquí, m'han convidat a dinar i sopar, i m'han ensenyat moltes coses, algunes típiques fineses, i d'altres familiars, personals o interessants simplement. Resulta, cosa que jo no sabia, que la ciutat té diferents centres on es genera calor, i aquesta calor es distribueix cap a les cases de tota la ciutat, de manera que la calefacció és realment "central", i no es troba a cada casa, sinó que la hi fan arribar des de la ciutat. Per últim, m'han fet un favor enorme, i m'han deixat uns patins de gel per a poder patinar pel llac de la ciutat, i un matalàs perquè puguin dormir més còmodes els possibles visitants que vagi tenint al llarg dels mesos que seré aquí, el primer dels quals el meu pare, que arribarà la setmana que ve.

Els patins en qüestió!

Però no tot és esquí de pista, que a Catalunya no practico per manca de mitjans econòmics i desacord amb la política de respecte nul cap a la muntanya que practiquen les empreses de les pistes d'esquí i els practicants. També hi ha esquí "de debò" o nòrdic. Aquest és molt més fàcil de practicar aquí, amb nombrosos circuits, alguns il·luminats de nit, ben marcats que fan molts quilòmetres pels parcs de la ciutat, a més dels circuits marcats de les pistes d'esquí, i que són completament gratuïts sempre i quan cadascú es porti el material necessari. De fet, la única classe que faig de moment aquí és d'esquí nòrdic. La part divertida ve quan has de portar els esquí, els pals, i les botes fins les pistes, a uns 4 km de casa. La bicicleta és útil, però es transforma en una nau espacial a l'estil "bricomania", que és el centre d'atenció d'alguns vianants.

Aquí teniu la nau "Apolo Catalana 3"...

Per últim, aquests dies he intentat anar al centre de la ciutat, que ja sabeu que les ciutats no són el meu fort, i és prou bonic. No hi ha neu perquè tenen calefacció al terra del carrer, i té un ambient curiós amb les llums de colors.

El "compas" o centre del centre ciutat...

El carrer principal.