dijous, 28 de maig del 2015

Els últims racons

Quan vius en un lloc diferent al que estàs acostumat, sempre et deixes detalls per descobrir. Últimament, a causa dels exàmens, és estat faltat de tranquil·litat, i per això m'he dedicat a buscar alguns llocs "bonics" o concrets de la ciutat, ara que ja ha arribat la primavera del tot a Finlàndia. En primer lloc, unes quantes fotos:

La platja del davant de casa amb el llac Myllyjarvï.

El llac gran de la ciutat amb l'embarcador mig enfonsat, el vell es clar.

El camí a la universitat, amb la bicicleta que vaig llogar al Gener.

Abans tot era blanc, i ara és tot verd.

Alguns posen cadenes al pont en senyal d'amor etern.

Barques tradicionals de fusta esperant al moll.

Davant de la universitat.

El sortidor d'aigua que hi ha al mig del llac.

Hi fan salts acrobàtics amb esquís aquàtics.

El moll ple de vaixells, alguns antics, que ara ja poden navegar.

El centre de la ciutat tot florit.

L'església del centre, molt antiga i ara enmig d'un parc molt verd.

L'estació de trens vista des del pont, hi han molts trens plens de fusta.
Òbviament, no m'he aixecat a les 6 del matí, i no estic escrivint el bloc ara a aquesta hora, sense un bon motiu. Avui marxo de Finlàndia, torno a Catalunya, i deixo la casa que he tingut durant cinc mesos des del Gener passat. Ahir al vespre vàrem fer una mica de festa, i la nit ha estat curta però intensa. No puc dormir més, i escriure és una solució fins que em toqui anar a buscar el bus. Algunes fotos més per acabar:

Els hi vaig regalar el pòster a la família finesa, i l'han emmarcat a la paret. Llàstima del tema bancari present, però és original vés.

Aquest estri el fan servir per cuinar i fumar el salmó i altres peixos.

La família que m'ha acollit i ajudat mentre he estat aquí, i ma mare es clar.

De visita a Levonmäki.


El que ha estat casa meva durant l'estada. Primer pis última habitació de l'esquerre.




diumenge, 10 de maig del 2015

La Primavera

Bé, potser és exagerat dir-li primavera al que podem veure cada dia en despertar. Es fa de dia molt d'hora, a com a mínim a dos quarts de sis del matí ja hi ha llum i fins les onze de la nit no arriba la foscor total. Això és un problema evident per dormir, ja que cada matí a les sis em desperto inevitablement i costa una mica tornar a dormir fins l'hora de llevar-se.

La setmana va començar amb la visita de la meva germana i la meva mare a la ciutat durant cinc dies. De fet, van arribar a finals de la setmana passada. Entre les coses que vam poder fer per aquí, destaca la visita a l'església de Petäjävesi, a l'Oest de Jyväskyla, un edifici luterà que va ser construït entre el 1763 i el 1765, actualment patrimoni de la UNESCO. A més, vam anar al parc natural de Leivonmäki, al sud, i vam realitzar dos sopars amb gent que ha viscut o viu aquí, un amb la família finesa i un amb un grup d'amics també d'intercanvi. Per últim, vam visitar el centre ciutat, botigues de teles i records de Finlàndia, o els llacs que envolten la ciutat. 

El sopar amb els amics.


Parc Natural de Levionmäki.

Església de Petäjävesi.
El Dijous, un cop la meva mare i la meva germana ja havien marxat cap a Catalunya, ens vam reunir un grup d'amics per a veure la XX Diada, és a dir, l'actuació castellera organitzada per la colla de la que formo part, els Arreplegats de la Zona Universitària. La majoria dels amics que la vam seguir érem els mateixos que durant tot el semestre hem anat fent tallers i pràctiques de castells. L'actuació, la millor de la història, els va agradar i fins i tot cridaven i aplaudien quan veien les aletes o intuïen que es descarregava qualsevol castell.

El grup en qüestió.

La TV improvisada.
Arribats ja al cap de setmana, en concret el Dissabte, la tutora, la Veera, va proposar que anéssim uns quants a fer una excursió en canoa o caiac. Vam escollir canoa, i vam fer una petita travessa pel llac, travessant pel riu fins al llac veí on feia menys vent, i arribant a un riu que anava fins al mig de la ciutat fins la presa. Després vam tornar amb el vent en contra, cosa que va portar algun problema alhora de dirigir la canoa al moll. Molt bonic i molt autèntic. 

El conjunt de canoes disponibles.

Feia un dia gris però tot i així el paisatge era impressionant.

El grup sencer en una parada tècnica.

Davant la caseta de lloguer.
I avui, per acabar la setmana i començar la temporada d'estudi que em queda fins a acabar del tot la feina, la família fines m'ha dut a un parc nacional que queda a una hora mitja al Nord de la ciutat, de nom Pyhä-Häkki. Hem fet una excursió pel parc fins a un petit moll que tenia un foc a terra i unes taules, on hem menjat alguna cosa per continuar caminant fins al pàrquing altre cop. El bosc era espectacular i dens, totalment impecable i ben cuidat, i la passejada ha estat molt tranquil·la i agradable, tot passejant els dos gossos que es morien de ganes per córrer i jugar. 

El bosc era dens, com un exèrcit d'arbres que no volien que passéssim.

També hi havia trams d'aiguamolls amb passarel·les que permetien el pas.

Els gossos eren un més del grup, també tenien pícnic.

Estava ple de granotes.

dilluns, 27 d’abril del 2015

El principi del final

I semblava que fos ahir que vaig arribar a una ciutat nova plena de neu i gel, amb un fred que t'impedia anar a comprar i una vida al carrer equivalent a la que hi havia a la seu d'UPyD després de les últimes eleccions. Resulta que ja som a finals d'Abril, i aquí celebren el Vappu, que consisteix en una espècie de Festa Major "light" pel que m'han explicat. El dia 30 d'Abril i durant tota la setmana prèvia es realitzen actes i festes vàries, algunes de les quals exigeixen vestuari, i el dia 1 de Maig tothom va a fer un pícnic al turó de la ciutat. Ho celebrarem com puguem, ja que el Dijous tinc un examen i el Divendres arriben la meva mare i la meva germana a veure'm uns dies. 

Resulta que aquest últim mes fa pinta a ocupat, ja que he de fer tots els tràmits per a poder tornar bé. He de recuperar els diners de diferents dipòsits que he hagut de fer mentre era aquí, com ara el de la bicicleta, el pis, vendre algun material que no m'emportaré, i demanar papers de la universitat que he d'entregar quan arribi. Ja tinc el vol, el dia 29 de Maig volo a Catalunya. També he de fer dos últims exàmens el dia 25 de Maig, i un aquest Dimecres que pinta fàcil. Pel que fa a l'oci, volia anar a fer alguna ruta amb canoa, caminar per aquí ara que la neu quasi ha marxat i el paisatge és espectacular, escalar una mica més a la roca natural, i potser viatjar una mica si l'estudi m'ho permet. La gent ja marxa, alguns marxen aquesta setmana, i d'altres van a viatjar abans de tornar cap als respectius països.

Feta la introducció a mode de futur, aquests últims dies vam fer una caminada nocturna organitzada per un noi que és aficionat al "trail", i que corria sovint per aquí de manera que es coneixia els camins.
El grup en qüestió.
Vam començar a les vuit del vespre i sobre dos quarts de dotze ja havíem acabat, tot fent uns quinze quilòmetres pel mig de les pistes d'esquí, llacs, i boscos ben bonics. 

També es va realitzar una Copa de Futbol, que va organitzar l'associació d'estudiants d'intercanvi al camp del costat de la universitat. Tot plegat divertit, quan ens van eliminar, aviat, em vaig dedicar a arbitrar i casualment vaig arbitrar la final que va guanyar un equip d'alemanys i americans.

En el primer partit que vam perdre.

En el segon, que també vam perdre.
Ja per acabar, el fotògraf amb el que vaig anar a escalar m'ha passat les fotos d'aquell dia. En poso algunes.

Sort d'aquest home que em va ensenyar alguns blocs i vam compartir intents. 


El fotògraf és un artista. 
Un llançament curiós de protegir amb la neu al voltant.


El més difícil era començar a escalar amb els peus de gat secs, ja que la neu encara ho envoltava tot.

dimarts, 21 d’abril del 2015

Turku i Tallinn

Ja fa dues setmanes que va passar Setmana Santa i fins ara no havia tingut temps de mirar les fotos, i explicar el viatge. Vam decidir anar a Turku, a la costa oest de Finlàndia, no molt lluny de Helsinki però a unes quatre hores de Jyväskylä. Al matí, quan vaig acabar les classes de la universitat, vàrem agafar un bus de línia que ens va dur a Tampere al cap de dues hores. Des d'allà, el mateix bus ens portava a Turku després d'esperar una hora a l'estació. Vam coincidir amb molts militars que semblava que tornaven a casa, i l'estació estava plena de gent.

Un cop vam arribar a Turku, vam dirigir-nos directament a la Catedral, l'edifici més antic de la ciutat i el primer que destaca si mirem la seva arquitectura.

El riu travessa Turku pel bell mig.

L'interior de la Catedral, que data del 1300.
En acabar, vam anar a buscar el lloc on havíem de dormir. Utilitzant el "couchsurfing", que consisteix en la idea d'intercanvi de llocs on dormir totalment gratuïts i a canvi d'experiències o oportunitats de conèixer altres cultures, vàrem aconseguir que un noi ens acollís durant les dues nits que vam passar a la ciutat. El noi, d'uns vint-i-cinc anys, havia viatjat per tot Sud Amèrica i sabia parlar un castellà molt decent. Ens va dur a veure un parell de bars típics de la ciutat, va convidar uns amics seus a casa, de Burgos i de Galícia, i ens va ajudar molt alhora de trobar les coses per veure a la ciutat que ens podien resultar interessants.

La primera vegada que una ciutat a Finlàndia semblava olorar la primavera.

Per ells era com si ja fos Sant Jordi.

El castell de la ciutat. Turku va ser la capital fins que es va fundar Helsinki.

Un mirador que ens va permetre veure tota la ciutat.

L'església multi-religiosa del sud de la ciutat. En una illa, el 2005 s'hi va construir aquesta església petita tota de fusta.

Es va finançar amb petites aportacions durant molts anys, i pot servir de lloc de culte o celebració per a qualsevol religió, només s'ha d'avisar amb temps.
La ciutat té un arxipèlag davant de la costa, un dels més grans del món. A una de les illes, hi havia una sauna i la gent es banyava al mar.

El Mar Bàltic banya la ciutat, tot i que sembla un llac per la calma i les illes que no deixen veure l'horitzó.
L'últim dia ens vam acomiadar del nostre amfitrió, li vam agrair la hospitalitat, i li vam regalar una mica de xocolata que havíem comprat. El bus va sortir a la tarda i ja entrada la nit arribàvem a Jyväskylä ven cansats.

Tornant a la vida acadèmica, ja he acabat quasi-bé totes les assignatures pràctiques i només em queden dos examens generals que faré el dia 25 de Maig, just abans de tornar a Catalunya. L'assignatura de gimnàstica artística la vaig aprovar bé, amb bona nota, i la d'esquí nòrdic també. Ara em queden les dues teòriques, una de mitjans de comunicació i esport, i una altre de dinàmiques de grup.

I just ahir vaig tornar de Tallinn, capital d'Estònia. El Divendres al migidia vam agafar un bus fins a Helsinki, on havíem de dormir a casa d'un noi que ens acollia per un dia. El noi no va contestar les nostres trucades i ens vam preparar per dormir a l'estació central d'autobusos, que obre fins les tres del matí, per després anar a algun McDonald's a passar la resta de la nit fins al matí. A última hora, i després que dues noies molt joves ens intentessin convèncer de que Déu existia i de que no hi havia cap lloc millor que el cel ( no tinc cap ganes de comprovar-ho, i penso que a Margalef s'hi ha d'estar molt millor ), el noi va trucar i vam poder anar a dormir a casa seva ja ben entrada la nit. Al matí, a les sis, ja caminàvem cap al port, on vam agafar un ferri fins Tallinn. Al cap de dues hores i mitja ja abrivarem a la capital.

Tallinn, anomenada antigament Reval, va ser una ciutat medieval molt important, centre de comerç al Mar Bàltic, i productor de materials i eines durant bona part de les èpoques de pau que va viure. També va ser atacada moltes vegades, primer durant les grans guerres amb Rússia, i ja en l'època moderna els Soviètics van ocupar Estònia abans de la Segona Guerra Mundial. Després la van ocupar els Nazis, i en acabat, els Soviètics altre cop fins a la dissolució de la Unió Soviètica. 

A Helsinki vam trobar una platja digne de Calafell.

Dins el ferri, Freixenet era per tot arreu. Com a boicot, no hi vaig comprar res.

Una de les nombroses esglésies ortodoxes de la ciutat.

Aquesta era catòlica.

Tot un passeig ple de roses i flors. S'ensumava el Sant Jordi.

La plaça central de la ciutat.

Una canoa trobada a les platges de Tallinn.

Un escafandre antic que mai va ser utilitzat.

El cel de Tallinn, ple de punxes i torres.

Similar.

Una part del monument soviètic al Nord de la ciutat.



Humor al nostre hostal.
A Tallinn vam dormir en un hostal, ja que la ciutat és significativament més econòmica que Helsinki. L'hostal era pràcticament rus, ja que aquesta nacionalitat està molt present a la ciutat. Durant l'ocupació, els russos van reprimir durament la població, també van deportar jueus tal i com els nazis havien fet anteriorment, i van intentar poblar la zona de gent provinent de Rússia. Avui en dia, és un país multicultural, amb russos, lituans, letons, suecs, finesos, danesos, i alemanys, que segons sembla, conviuen perfectament. L'hostal, era una mica estrany, un pèl vell i atrotinat, però còmode. 

Durant els dies allà, vam veure el Museu de la Ocupació, el Museu d'Història de Tallin, i el Museu Marítim, a més de quasi totes les esglésies i algunes torres de l'antiga muralla de la ciutat. Dilluns al matí ja vam agafar el ferri de tornada, on vam conèixer un americà que s'havia proposat viatjar per tot el món i pretenia anar en bicicleta des de Bilbao a Brussel·les. Un personatge que no es volia gastar ni un duro en allotjament però que cada nit perdia part del sou en alcohol barat dels bars de la ciutat. Des de Helsinki, un bus llarg i pesat fins a casa, on la rutina torna a començar per fer una última setmana de classes, i a estudiar després, que això s'acaba!